| Any | 1991 |
| Gènere | Concert de cant tel.lúric |
| Obra | Le monde, le diable et la chair |
| Estrena | Bayonne, France |
A poc a poc va anar aflorant el que es constituiria com un principi de dramatúrgia. Aquella Serp que havia sorgit de les entranyes de la terra després de la seva letargia, anhelava la trobada amb el seu complement antitètic. La Serp desitjava fondre’s amb les energies de la flor del lotus, conscient o inconscient que només així es podria engendrar el Príncep, el Príncep dels sentits.
La Serp havia sorgit de la terra i iniciava el seu itinerari cap a l’estatge de la Flor del Nenúfar. Però no seria pas sense dificultat; hauria de suportar la càrrega de travessar tres estadis diferents.
El primer seria la trobada amb el Món. Aquest Món que oferia bagatel·les i vanitats a canvi de seducció, a canvi de l’absència i confusió de l’esperit; un Món que tempta tanta gent i de les xarxes del qual tan pocs aconsegueixen escapar-ne un cop hi han estat atrapats.
A l’esperit de la Serp no li feien por els embats i la quincalla del Món, perquè s’encaminava cap a una destinació més gran. Reconfirmada en la força de la seva entitat, la Serp va fent el seu camí, on hauria de trobar algú amb qui curiosament sovint se l’havia associada, algú que no li era del tot estrany: el Dimoni.
La Serp va saber mostrar al Dimoni que sabia on bategava el seu cor, va saber mostrar-li que, abans de repudiar-lo, sabia estimar en ell l’àngel caigut que havia tingut el coratge de rebel·lar-se davant dels ulls que s’anomenaven detentors del bé o virtut. Havia sabut entendre l’androgínia de qualsevol fenomen aparent; que la llum no podia existir sense la foscor, que hi ha el Bé i el Mal i es necessiten mútuament per afirmar la seva existència. També va saber demostrar al dimoni que coneixia el camí més enllà del Bé i del Mal, i amb això es va guanyar la seva confiança i el respecte.
Abans d’acomiadar-se’n, el Dimoni li va dir: “Has sabut vèncer l’amor del Món, has sabut vèncer l’amor del Dimoni, però estigues alerta, Serp, que a la Carn et condueixo.” Cautelosa per l’advertència del Dimoni, la Serp va continuar el seu camí conscient que qualsevol descuit podria arruïnar el seu viatge.
Aquesta era la trobada amb l’anhel reproductor, una força immensament superior a les voluntats i les intencions de cada subjecte. La Carn embadaleix, posseeix i subjuga. Ningú no és immune als seus encanteris, només el savi sap entrar-hi sense sucumbir i així convertir en llum el seu lliurament.
Aquest tercer estadi, que aparentment no presentava cap obstacle, va ser el que la Serp va travessar amb més perill, perquè hauria pogut confondre l’anhel amb el que anava trobant, el camí amb allò a què mena. Sí, la Serp es va lliurar, va sucumbir, es va banyar en el desig i només, per fi, va poder obtenir com a recompensa sentir el seu cos transmutat en llum.
Ja era aquesta la Serp lluminosa, la que havia transmutat la Carn en llum, el desig en amor, l’acte de fusió en suprem verb. Ara ja estava preparada per apropar-se a l’estatge del Nenúfar.
A finals del 1991, tot Catalunya s’enorgullia amb els preparatius i la propera celebració dels Jocs Olímpics. Nosaltres ens preparàvem per presentar el primer resultat de la nostra experiència al Festival de Baiona, al País Basc francès, amb el títol “Le monde, le diable, la chair”.
Maria de Marias encarnava el Món; Manu Lagarda, el Dimoni i Mandi, la Carn.
La nuesa de cos i ànima durant tot l’espectacle no va comportar cap comentari al·lusiu, en l’estrena a França, però no va ser així al Festival de Múrcia, on vam arribar a tenir un piquet d’extrema dreta a la porta de l’església (desconsagrada) on havíem presentat el treball, i per això vam haver d’escapar corrent per la porta de la sagristia.
Afligit, vaig tornar a Barcelona en constatar tot el que li faltava a aquest país per poder transcendir els dogmatismes conceptuals del que són i signifiquen les coses. Com deia Joan Brossa, “és nedant contracorrent que és fan muscles”.
MUNDO, DEMONIO Y CARNE
Monólogo enterrado de Alma de serpiente
Como un falo erecto
por la vagina abrazado,
permanezco sereno,
envueltos los pensamientos
y en mi tierra sepultad
Aquí espacio y unidad
una misma cosa son
Desde el fondo de mi no manifestarme
los dos sexos unidos están
Omnipotente abandono,
no me dejes en mi viaje y en mi buscar
Diálogo de despedida de Alma de serpiente con la Tierra
Serpiente:– Las fibras de mi cuerpo ansían el despertar
Voy a abandonarte benefactora sin gesto,
cálido y tierno fondo de la tierra
Tierra: – Serpiente, tú que de nosotras las caricias percibes,
podrás disfrutar de la oscura mirada
que en tu ser todo lo ilumina,
conciencia de las profundidades.
Distante ante el bien y el mal,
serás temida y perseguida
Quien cercana a ti se sienta,
cercana a nosotras, la tierra, estará
Serpiente: – El aire cubrirá un lado de mi cuerpo
El otro, siempre cercano a ti, tierra,
por el mundo verás
Ni en mi más feliz momento
nada de ti he de olvidar
Tierra: Ve ya y atraviesa el puente
que de nuevo a nosotras te llevará
Diálogo de Alma de serpiente con el Mundo
Mundo: – O, tu infirme constancia que en el amor se busca
Serpiente: – ¿De dónde procedes tú que en mi espíritu navegas?
Mundo: – Soy yo, el Mundo, dicha y riqueza, admirado y envidiado
Conmigo gozarás de lo exquisito
Serpiente:– No de ese soñar se nutre
quien su cuerpo en tierra descansa
Mundo: – Eres emoción y pensamiento
Tu mirada inmoviliza la apariencia
Déjame que te acaricie
Serpiente: – Asperas se me hacen en la piel
las adormecientes caricias,
vanidades de este mundo
Mundo: – Aléjate del incauto que cerca de sí camina
Serpiente: – Lejos yo de mí perderás la mirada
que de la ilusión que a la cima te llevó
la raiz conoce
Mundo: – Sabes que en mí el mundo es un pasar
y que a mejores mundos aspiro
Semilla somos de nuevos mundos
y fruto de los pasado
En ti, serpiente, nuestro mundo,
con las aguas primordiales se fundirá
y por ello, dulce guía en mí tendrás
Premonición del Demonio
Serpiente: Mis entrañas se funden con la tierra
Bañado en la firme incertidumbre
de quien no conoce
Porque lleno de amor
no separa de sí
Desde ese oscuro fondo común
te recibo
Diálogo de Alma de serpiente con el Demonio
Serpiente: – Demonio, rebelde defensor de las fuerzas de la tierra
incomprendido y perseguido guardián
de la emoción más profunda
No vienes tú en contra mía
que de mí cercano estás
Demonio: – Serpiente que desde mi misma tierra emerges,
pocos como tú mi dolor comprenden
Serpiente: – Quien en ti la sabiduría no intuye
como a lo maligno de sí mismo te ve
Demonio: – Ni bueno ni malo vivo
En la oscuridad hallo mi luz
En el calor y silencio de la tierra
mi sentir
Serpiente: – Tú que bajo nuestros pies
sorteas las raíces de nuestra razón,
ven a mí bienamado diablo
Demonio: – Has sabido comprender el amor del mundo
Has sabido comprender el amor del demonio
Pero ponte en guardia, serpiente,
que a la carne te conduzco
Diálogo de la Serpiente con la Carne
Serpiente:– Carne irrefrenable
que al yo, en su lugar más íntimo,
alcanzas
En ti, desuncido el espíritu,
en caballos de amor cabalga
Carne:– En ti, sólido el miembro
y en tu mirada, amor
Blanco néctar hallará en ella su luz
PREMSA
Pdf. PIPIRIJANA. Egin. “Mística del oficiante” . Carlos Gil. 19/10/1991
Pdf. SUD OEST. Réinventé pour le corps. Pauline Pierrl. 19/10/1991