Polítikus

“Polítikus” és un títol que engloba una sèrie de treballs cinemàtics on el comunicador es dirigeix ​​directament a l’objectiu de la càmera.

La realitat política i social es viu en aquests treballs a través d’un expressionisme tel·lúric que  viatja a les profunditats de l’ànima. El format correspon a un ajustat temps de percepció quan es navega per les xarxes socials, entès com un gènere en si mateix.

Només el performer Joan Simó assistia a les filmacions, amb la seva presència canalitzava les claus essencials del tema a tractar.  En aquest cas, durant dos anys s’han anat succeint, a intervals d’una o dues setmanes, els enregistraments, fruit de la inquietud de llevar-se cada matí i veure, sorprès, la progressiva hegemonia d’una totpoderosa manipulació sobre l’atemorit i indefens ciutadà.

El molt peculiar lloc on s’ha instal·lat el plató, una construcció fortalesa de principis del segle X, conserva memòries molt antigues, per això s’hi evita qualsevol tipus de maquinària o conducció que en pugui alterar les vibracions electromagnètiques. La il·luminació en tot moment ha estat la llum natural.

Presentem aquí una llista dels clips filmats fins ara, amb post producció d’Oriol Vilaseca.

LA CULTURA FÒSSIL

Amb la cultura ens està passant quelcom de molt semblant com al que passa en el comerç. Per una banda, obres o productes molt distanciats de l’espectador o del consumidor en benefici d’una dinàmica de franquícies. De vegades, títols subrogats a companyies que es poden produir a diversos llocs a la vegada. A l’altre extrem, hi ha productes de proximitat que tot just suporten una economia de subsistència i de relació humana amb el destinatari. Culturalment, això es tradueix en concerts a taquilla inversa per sostenir paupèrrimes produccions.

La cultura cada vegada més queda relegada a unes grans marques que un any i un altre  apareixen en els cartells de l’oferta d’arts escèniques. Així, el més respectat serà sempre els treballs d’aquells autors que ja són al cementiri, la respectabilíssima cultura fòssil.

NO HI HA ENTRADES

Ja en l’obra “el Príncep” exposava la desconfiança de deixar-se afalagar per les adormidores carícies i vanitats d’aquest món. Cal fugir de l’exit com d’un  pervers conseller. La societat, ella mateixa, fagocitarà qualsevol impuls que l’hagi de qüestionar.

EL GRAN TITELLAIRE

En aquesta filmació, el personatge s’expressa en un idioma que ningú  no parla però que tothom entén. Es tracta d’un recurs que ens remunta a l’edat medieval, quan els trobadors i  els joglars es desplaçaven d’un país a l’altre amb freqüents canvis de llengua.

Amb gran proliferació d’onomatopeies i paraules inventades però que s’aproximaven molt a sentit d’allò volien comunicar, aconseguien fer-se entendre, introduint entremig algunes de les paraules que havien après. D’aquest idioma se’n deia  Grammelot”.

“Gran Titellaire” manifesta el seu poder davant del ciutadà impotent de reconèixer que en realitat l’està manipulant.

TV 9 NOU. Programa 7 dies. Entrevistat per Jordi Molet. 14 desembre 2018

REVISTA  PAUSA  39 / 2017. Maria Escobedo. Què fa l’Albert Vidal?

A partir d’una conversa amb el creador i d’una posterior reflexió, Maria Escobedo ens permet endinsar-nos en l’estil de vida gairebé anacoreta que duu actualment Albert Vidal per entendre quines són les sinergies que intervenen en els seus procediments i mètodes creatius.
Llegir més →  https://www.revistapausa.cat/que-fa-lalbert-vidal-fent-parlar-el-sioux/
Entrevista  d’ALBERT VIDAL  al programa   (S)AVIS, TV3. 6/6/2019 →  https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/savis/albert-vidal/video/5863134/