THE TELLURIC SINGER. VOLUME I. HIMALAYAS
Inner Sun
Aquest cant, molt original, creat per Albert Vidal al seu refugi a les muntanyes dels Pirineus, va ser precedit per vint anys d’estudis i actuacions centrats en l’energia del cos humà.
El cant tel·lúric va ser presentat per primera vegada a la premsa internacional amb motiu de la inauguració de les bases del Teatre Central, el primer acte cultural de l’Exposició Universal de Sevilla a principis dels anys noranta. Inicialment, es poden observar certes similituds amb les tècniques Zo Keh de monjos tàntrics budistes o kharhiraa khuumii mongols.
Tot i això, les característiques del cant tel·lúric es relacionen més amb el control i la dominació dels canals subtils del cos humà, tècniques mil·lenàries de l’hinduisme tàntric.
Cant 1. L’últim dia
Havien transcorregut ja sis intensos mesos de profunda comunicació espiritual a través de les nostres trobades musicals diàries.
Aquesta vegada, però, era diferent. En Jamiang i jo ens asseiem per última vegada cara a cara per deixar-nos bressolar pel so energia de la veu i del piwang, fosos en una mateixa realitat energètica.
Avui és l’última vegada que toquem junts, li vaig dir. Demà a aquesta mateixa hora tu estaràs assegut a l’autobús mirant per la finestra i contemplant la rocosa serralada de l’Himàlaia en el teu viatge de retorn. Mentrestant, la realitat de la nostra trobada no serà ja més que sensacions, emocions i imatges impreses en la memòria. Així vull que toquem avui junts, vivint ja la nostra imminent separació.
Així cantaré jo també, sentint-me de nou sol i acariciant els subtils records del que ha estat aquesta trobada amb tu.
⇓
Cant 2. Omphoro
Vam ser molt afortunats a la ciutat de Leh i a prop d’un dels seus monestirs budistes centenaris. La família de pagesos a la qual ens allotjàvem ens va oferir la possibilitat de fer les nostres gravacions a la sala de pregàries, encara intacta, de la masia on anteriorment vivien.
Aquesta vegada, alguna cosa excepcional anava a succeir en la nostra sessió de la tarda; en haver convidat dues amigues perquè presenciessin les gravacions, vaig ser interpel·lat per la mestressa de la casa. Amablement, em va demanar que no entrés cap dona al lloc sagrat, ja que els “La”, esperits protectors de la llar, podrien sentir-se molestos i amenaçar així el benestar de la seva família.
Immediatament li vaig demanar disculpes, ja que no coneixia aquesta tradició del poble Ladakh. Vaig optar per una decisió salomònica, traslladant els micròfons i tot l’equip de gravació a l’antic menjador de la casa. El resultat va ser meravellós, ja que la presència de les dues dones reforçava les energies matriarcals de l’espai, una càlida i amorosa vibració de sentiment familiar ens va inundar a tots els presents. Jamiang va agafar instintivament l’altre piwang de què disposava, ja que la seva major caixa de ressonància li permetria expressar-se amb notes més greus i profundes.
Així va néixer aquest cant dedicat a la família Omphoro, antics habitants d’aquella masia per nosaltres transformada en el temple tel·lúric de l’amor familiar.
⇓
Cant 3. El despertar de la serp
Assegut a terra està l’orant amb les cames creuades, la columna vertebral recta, els canells suaument recolzats sobre els genolls i els ulls i la ment immersos en el silenci. A la base mateixa de la columna vertebral, allà on resideixen les forces primordials de la vida, dorm en profund letargia, la serp. En el seu lent despertar en espiral ascendent, anirà arrossegant amb ella tots els òrgans i energies interiors del cos humà per convertir-lo en eterna espiral còsmica que tot ho purifica i il·lumina.
⇓
Cant 4. Incertesa
De vegades, en la nostra vida quotidiana, ens enfrontem a la presa d’una decisió. És bo per a l’esperit saber resoldre, alliberar-se d’un improductiu estat d’incertesa. En aquest cant, l’esperit es passeja interminablement per aquestes emocions i sensacions, sabent que la decisió dependrà d’un factor extern.
Cant 5. La companya
La suau i tendra presència femenina es converteix en l’essència mateixa que acompanya la recerca àuria i etèria del sant i caçador d’ànimes en tot el que existeix. Sense aquest complement terrenal, maternal i creador, les divagacions i descobriments de l’home espiritual quedarien reduïts a meres llavors sense futur. És en l’abraçada del femení on aquestes llavors troben el refugi i el sustent necessari per donar fruit, permetent així a la vida seguir expressant-se i perpetuar-se en la seva infinita dansa de creació i renovació.
Cant 6. Enyorança
Aquella tarda, una vegada més, els dos asseguts a l’estora de la fosca sala de pregàries plena de pintures sagrades i escultures que representaven les divinitats del budisme tàntric, vaig descobrir en el rostre del meu company un aire d’inconfessada tristesa.
⇓
Cant 7. Àmplies pradas del Chang-Tang
Immensos espais lliures on la vista es perd en la bellesa del paisatge,
àmplies praderies on pasturen els animals de les famílies nòmades de l’altiplà tibetà.
⇓
Cant 8. El comiat
Succeeix a vegades, viatjant pel món i sobretot quan et trobes fora de la teva rutina habitual en un estat de constant descobriment, que coneixes una altra persona que, igual que tu, es deixa portar per la vida improvisant els destins i navegant en el fluir de les pròpies sensacions.
Aquests casuals trobaments de la comunitat d’una nova forma de nomadisme solen ser a vegades tan profunds com efímers. Saber que tens davant una persona amb la qual sents una entranyable i densa comunicació però que probablement no tornaràs a veure en la teva vida.
Llavors, el moment del comiat alberga en si un cert dolor semblant al que sents quan la mort et separa del teu ésser més estimat.
⇓
Cant 9. Abismes
Una dolça sensació de vertigen en sentir-se davant les incomensurables profunditats de l’ànima.
⇓