El concert es composa de tres cants ben diferenciats que  formen la primera part del Mite del Adveniment del Príncep que vaig  escriure a principis dels anys 90.

Narra la història d’una serp que des de la letargia profunda sap que al seu despertar serà l’últim  pelegrinatge que la conduirà al sacrifici màxim,  la renúncia de la seva pròpia vida. Així la flor del nenúfar, objecte del seu amor, absorbirà subtilment les energies del seu cos matèric alimentant-se així de la seva essència.

El seu viatge serà llarg i ple d’obstacles i s’haurà de confrontar amb el món,  el dimoni i finalment amb la carn.La seva enorme força interior  la portarà a superar totes les ignoràncies que podrien confondre-la amb l’energia vital que li dóna el seu coneixement.

Però l’ego ha estat sempre el gran enemic del coneixement vertader,  Només el temps, la perseverança, i la paciència vindran a ajudar-la. Finalment arribant a la divina flor,  fa un preciós cant abans d’entrar en l’omnipotent abandó, entrega sublim. De la serpent i el nenúfar naixerà el Príncep.

El Príncep neix d’un nou estat de consciència que està latent en tot ésser humà, aquesta humanitat callada segueix interrogant-se amb els ulls humits, amarats de buidor. Altre cop cauran els falsos ídols, de nou potser pensarem que és molt bell, senzillament ser una persona.