En una galeria d’art, el públic es veurà confrontat amb una exposició en viu de 40 ciutadans.

És la vida, amb les esperances i les desil·lusions, i sobretot és la dedicació posada cap a un treball que al llarg dels anys ha anat forjant dia a dia el paisatge humà, esculpit per alguna professió o ofici.

Partint del convenciment que tots els treballs o funcions tenen la seva pròpia dignitat sempre que es facin amb amor i convenciment, aquesta exposició pretenia mostrar al públic unes visions del món personals i diferenciades, precisament degudes a l’exercici d’un treball.

Es tractava, doncs, d’una mostra objectiva de la nostra societat, en la qual eren presents els oficis més representatius.