HUMÀ, HUMÀ. EL COS TEL·LÚRIC DE L’ACTOR

Després dels mesos de dedicació plena al grup i de laboratori del cos tel·lúric vaig sentir tornar al treball d’actor que potser havia quedat una cosa relegada per les meves tasques de direcció i escriptura. Era necessari unir la teoria i la pràctica. Així va ser com em vaig dedicar amb l’ajuda de María Escobedo a un laboratori específic d’expressió i del qual van sortir uns documents videogràfics representatius dels discursos teòrics.

Aquest treball li vam posar el títol de “Humà, Humà”. Aquí jo empenyia el meu ser més enllà de la personalitat coneguda, furgant en els meus òrgans fins a anar descobrint aquell ser anterior sota les capes del codificat. Aquest ésser tel·lúric que participa de la màgia del món, que s’hi hagi present en tot l’existent, que sap ressonar qualsevol manifestació de vida. La Via del Firaire com a camí de saviesa i coneixement. Aquest firaire que conscient de la seva essència sagrada sabrà també navegar en el més profund del teu ser.